julio 14, 2024

Mediterránea d’encreuament de cultures a testimoni d’injustícies

Des de l’antiguitat, la mar Mediterrània ha sigut el vehicle o més aviat el motor que ha ajudat a fluir i fondre’s les diverses cultures el llegat de les quals ens ha arribat fins als nostres dies.

Egipcis, grecs, fenicis, cartaginesos, romans o musulmans s’han servit d’ell com a portador de les seues formes de vida que han contribuït al fet que l’anomenat món occidental s’erigisca com a garant de valors i principis universals davant la resta dels pobles.

També és veritat que la transmissió entre aquestes cultures a vegades tan diferents, no sempre s’ha aconseguit de manera pacífica. Per desgràcia, en moltes ocasions, sempre ha sigut a costa de subjugar als pobles als quals anava dirigida. Malgrat això hui ningú nega que som el resultat d’aqueix ric mestissatge.

Aquesta realitat no ens ha d’ocultar les penalitats suportades pels quals anaven a rebre el llegat, ja que la majoria de les vegades era a base de sang i foc. No ens quedem la forma en la qual adquirim aqueix llegat, tampoc oblidem el com. Són errors que s’haurien d’esmenar de cara a noves o similars circumstàncies.

Però pel que sembla, sempre caiem en el mateix error. El que posseeix o té, sol ignorar i en el pitjor dels casos, esclafar al que no té. Si avaluem les conseqüències que tot això implica, podem dir que és desolador.

I així arribem als nostres dies en què el Mediterrani ha canviat aqueix sentit de fusió cultural, ara és portador involuntari de menyspreu, humiliació i mort.

Centnars, milers de ciutadans que fugen de la guerra, la pobresa, la fam i l’anihilació per part de règims dictatorials, s’entreguen a una mar que abans era un raig d’esperança, sent ara en la majoria de les ocasions, portador de rebuig i desgraciadament de mort entre les seues aigües.

El motiu no ha d’estranyar-nos, és el de sempre, l’Europa ben acomodada i “civilitzada” no admet als pàries que se li acosten a la recerca de pau i prosperitat.

Això sí, durant anys s’ha estat esprement els seus recursos naturals a canvi de res, i fins i tot s’ha manipulat i encoratjat les penúries que ara pateixen a fi de traure beneficis a la seua costa. I ara que ens necessiten, els rebutgem. No som capaços d’oferir-los un futur de pau i prosperitat. No en el nostre continent, però tampoc del que són originaris, on per tots és sabut, el món occidental lluita encara pel control dels seus recursos naturals.

Les tornes han canviat i així com abans se’l considerava al Mediterrani com a canalitzador de vida, ara menyspreem les seues aigües perquè ens està ensenyant el miserables i desagraïts que som amb ell.

Pobra mar Mediterrània.

Chaume D’Almalafa

Comparte:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *